A quin avi no se li il.luminen els ulls quan parla de la seva néta? Però, quan aquesta néta és especial, encara més. Sí, Laura, tu ets especial, perquè ets lluitadora, optimista, segura, alegra, FELIÇ…

 Ara tens 34 anys i, quan en tenies 27, un maleït dia disset de setembre de l’any dos mil sis la vida et va canviar, a causa de l’hemorràgia cerebral que vas patir. I et va provocar alentiment cognitiu, hemiplègia esquerra (paràlisi de la meitat esquerra del tronc i de les extremitats del mateix costat), hemianòpsia homònima esquerra (pèrdua absoluta de la visió en la meitat esquerra del camp visual ) anàrtria (absència total de parla) i disfàgia neurògena (trastorn de la deglució que provoca que el pacient no pugui alimentar-se per via oral).

 Afortunadament t’has recuperat molt, però el camí ha estat molt llarg i difícil, ningú ho sap millor que tu i la teva família. Una família admirable. On tots hi han aportat i hi aporten, no el seu granet de sorra, sinó tota la seva energia. I, entre ells, hi ha el teu avi, en Martí Renart i  Vilanova, un avi exemplar, que, envoltat de dolor pel que patia la seva néta, va escriure tot el que t’estava passant i, ara, tots nosaltres podem gaudir i sobretot aprendre d’aquests escrits; el primer el va escriure, sense dir-ho a ningú i amb el cor molt encongit, perquè no sabia el que passaria amb la seva néta estimada- això va ser el juny del 2007-, i el segon escrit és del juny del 2013. I només vaig haver de demanar-l’hi una vegada i, de seguida,  va tornar a  escriure unes paraules molt valuoses, que podeu llegir a continuació.

GRÀCIES, LAURA, I GRÀCIES, AVI MARTÍ.

 Anna Vila (logopeda de la Laura des del novembre del 2012, abans havia fet la rehabilitació logopèdica amb la Judith Ejarque, la Montserrat Massana i la Maria Puyuelo, FANTÀSTIQUES  logopedes).

Sant Jaume de Llierca,

Novembre 2013